El Govern, amb Maragall, retalla la pública postobligatòria per a mantenir els negocis de la privada

Resposta de la COORDINADORA DE CENTRES AFECTATS PER LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT al conseller Ernest Maragall.

Ahir, el conseller Ernest Maragall i el director general Jaume Graells informaven en roda de premsa que es redueixen 700 places de secundària pública adduint vacants. El conseller no fa esment que la legislació vigent i aprovada pel mateix departament l'obliga a tancar concerts, i no oferta pública, cas que hi hagi un excés d'oferta. En efecte, des de l'any 1993, hi ha un criteri establert per decret que diu que: els concerts només seran complementaris a l’oferta pública allà on aquesta no arribi, i que aquests no es renovaran si les condicions per les quals es van autoritzar canvien (i segons Graells i Maragall ho han fet, sobren places per un “problema demogràfic”) o si no hi ha recursos pressupostaris. En lloc d'això, el que fa de fet la conselleria és: en cas de vacants, els diners públics es mantindran per a subvencionar a la privada, reduint l’oferta pública. Renunciant a fer política social i a complir els programes electorals dels tres partits al govern, planteja l’educació no com a servei públic sinó com una qüestió mercantilista entre oferta i demanda.

Volem remarcar que el que Maragall i Graells varen presentar ahir no és un nou mapa educatiu que consideri tots els aspectes de l'ensenyament en les zones i els centres afectats, ni un projecte de desenvolupament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). És només un projecte de retallada (que no és la primera ni pretén ser la darrera; n'hi ha més en projecte) de la despesa del departament d'educació. Curiosament el conseller no va fer esment de l'aspecte més important (aparentment) per a ell: quants diners ens estalviarem si fem això?

Maragall diu que inicialment s’anaven a tancar 13 batxillerats i ara només se'n tancaran 11: ens en alegrem. Però el que no diuen ni Maragall ni Graells és perquè: no tenien una situació semblant? o s’havien equivocat al aplicar els criteris?. El que passa és que això ha estat així perquè els dos ajuntaments de les poblacions que aquest any no tanquen (Montcada i Reixac i L’Hospitalet), han imposat el seny i la defensa de la seva població, exigint un any de moratòria per a estudiar-ho. No ha estat així a l’Ajuntament de Barcelona –on estan la majoria dels tancaments- ni a Sant Adrià. Maragall i Graells haurien de dir-nos que apart de la seva concepció mercantilista i privatitzadora, el seu criteri és absolutament polític/econòmic i en cap cas educatiu.

A més, el senyor Maragall ha oblidat de dir que aquests tancaments reforçarien en els barris i localitats afectades el desequilibri entre l'oferta pública i l'oferta privada. En el cas de Sant Adrià del Besós, per exemple, quedaria només una única línia de batxillerat en l'ensenyament públic (i cap línia al barri de La Mina) per a un total de 6 línies de batxillerat concertades. Aquestes línies de batxillerat concertat concentren fins a 35 alumnes per aula, amb les mancances d'atenció personalitzada que això representa. Altres barris com el Raval quedarien en una situació similar.

En les declaracions del Departament diuen que no completar l’oferta de totes les variants de Batxillerat ens porta a un “succedani” de Batxillerat. Això és fals. Per començar, en els comptes del conseller hi inclou una modalitat de batxillerat, l'artístic, molt poc ofertada tant en la pública com en la privada. En primer lloc, el Departament només ofereix el batxillerat en la modalitat d’arts en 8 instituts públics de la ciutat de Barcelona i a cap de Sant Adrià. Ara bé, el Consorci manté 15 batxillerats concertats d’arts a la ciutat i 1 a Sant Adrià. Seria escaient que aquells instituts en situació social més complicada que volen tancar, fossin els que l’ofertessin i així treballar la integració social que també és un valor educatiu, en lloc de finançar els privats. Però a més el Departament està qualificant de “succedani” de batxillerat no a 11 centres, sinó a tota la resta de públics i privats que oferten els altres batxillerats i no aquest. El conseller afirma a més que als batxillerats d'una sola línia només poden ofertar quatre optatives, sense satisfer les demandes dels alumnes. Però els centres afectats acostumem a informar-nos cada any de quines optatives són les que realment interessen els alumnes en cada any concret, i sempre hem fet tot el possible per a ofertar les que ens demanaven, ja fossin 4 o 7, posant hores on calgués.

És més, el conseller diu que els 11 centres afectats, que tanquen els batxillerats, “no tenen un mínim de qualitat educativa”. Això és un menyspreu absolut pel professorat que hi treballa i per a les mares, pares, i alumnes que hi van. El fet que aquests centres educatius que concentren més del 50% d’alumnat estranger o en risc d’exclusió social, no li importa el més mínim. Allò que ell anomena falta de demanda qualsevol educador o pedagog ho anomena atenció personalitzada, i aquest hauria de ser un objectiu per a un ensenyament integrador. Amaga també que entre aquests centres, n’hi ha en programes de qualitat a nivell estatal com el Projecte PROA, que han rebut premis per la seva tasca integradora, o que ho han fet en programes d’innovació, i han complert amb escreix els objectius dels plans de millora. Fins i tot hi barreja algun centre que preveia una matrícula de 28 alumnes de 1r de batxillerat.

El Departament ens vol convèncer que “mantenint-los estem perjudicant als alumnes” perquè no oferten totes les optatives i que “poden incidir en l’abandonament dels estudis post-obligatoris”. D’una banda no es cert: les xifres dels qui completen el batxillerat, per a majoritàriament seguir cicles formatius de grau superior –una de les assignatures pendents del sistema educatiu comparativament amb la resta d’Europa- o per anar a les PAU –amb alts nivells de superació- ho desmenteixen. Si s'imposen els tancaments, veurem com els “cinc minuts més caminant” que diu Graells (i que sovint són molts més) són un factor social que trenca la continuïtat i porta a l’abandonament. L'ensenyament de proximitat i integrat en l'entorn que donen aquests centres garanteix la continuïtat ens els estudis per a la població en risc d'exclusió. Ben al contrari del que afirma el conseller, és la integració en macrocentres despersonalitzats el que ha fet que aquest tipus d'alumnat abandoni els estudis en els quals es troba massa allunyat de la seva realitat socioeconòmica.

És més, si l’oferta és o no completa en els batxillerats de ciències i socials, aquest és un tema estrictament econòmic i no demogràfic ja que el Departament no aporta els recursos de professorat per a que hi siguin, adduint manca d’alumnat als grups. Socialment, els centres petits, de proximitat, són els que més afavoreixen l’alumnat, i no els macrocentres que varem combatre durant el franquisme. És el Departament qui ha de donar la resposta de recursos que cal per tal que l’oferta sigui completa i vagi de la mà de l’atenció propera dels centres públics del barri, si cal utilitzant l’eina distribuïdora de matrícula que són les comissions de matriculació.

Tornem al principi: cal defensar un ensenyament públic de qualitat, tant més en una època de crisi en que si cal un ajustament pressupostari ha de passar per a reduir concerts a la privada, i facilitar la qualitat del servei públic –que no mercantil- que ha de donar el sistema educatiu. Ja entenem que Ernest Maragall, que sempre va anar a la privada, i no ha trepitjat una escola pública més que com a conseller/cap de personal, no pugui entendre què l'escola és un servei públic. Però el seu Govern, ho hauria de fer, perquè ho diu el programa electoral dels partits integrants, perquè no creiem que el PSC, Iniciativa o ERC vulguin anar a les properes eleccions amb un programa electoral de privatització de l'ensenyament. I perquè és de justícia.

COORDINADORA DE CENTRES AFECTATS PER LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT