Aquesta setmana, tal com estava previst, s'han començat a rebre confirmacions oficials de la supressió del batxillerat en alguns centres. Pensem que aquest fet no ha de canviar gaire la situació. Les dates de preinscripció, a principis de maig, donen cert marge de maniobra de manera que cal confiar en la possibilitat de revertir la situació. Amb confirmació oficial o sense cal continuar donant la cara i si fòra necessari endurir la lluita. La resposta als abusos de poder no pot ser ni l'abatiment, ni la resignació, ni la passivitat, ans al contrari.
Tot i alló que hom pogués pensar l'objectiu de les actuals mobilitzacions no és la millora de les condicions de treball de professors i professores, sinó la defensa de l'educació pública. Un govern que no es preocupa per garantir una educació pública de qualitat està realitzant un atac premeditat contra tota la població. El greuge principal és per les famílies i no tant pel professorat. Són els nens i les nenes i els joves els que no podran dur a terme el seu aprenentatge en condicions o simplement se'ls negarà la possibilitat de realitzar estudis superiors.
Una de les característiques comunes a la majoria dels instituts afectats per la supressió és que es troben en zones socialment desfavorides. L'aplicació salvatge de la LEC deixa en una situació d'absoluta indefensió als fills i filles dels barris més pobres i de les zones més deprimides. Així, quan els i les afectades són principalment nens i nenes de població gitana o immigrants no és difícil relacionar la política educativa del conseller Maragall amb conceptes com exclusió social, segregació escolar, xenofòbia i racisme.
El Consorci d'Educació de Barcelona diu que no ens preocupem, que es buscaran solucions pels instituts afectats, com ara el tancament o la fusió de centres o la creació d'escoles-institut. Aquestes propostes, però, no són solucions. El model que està proposant ara el departament d'educació és el model de l'escola franquista: grans centres que agrupin a un gran nombre d'alumnes, des dels 3 anys fins els 18, amb dues o tres línies com a mínim. El disseny que s'ha fet per la Zona Franca pot ser un bon exemple d'aquest model.
Davant d'aquest despropòsit el professorat dels centres afectats per la supressió reclamem i reivindiquem la necessitat dels centres petits, en els quals es possible personalitzar l'atenció a l'alumnat. Els plans del conseller Maragall pasen justament per fer desaparèixer els centres petits d'una sola línia. Amb aquest perfil hi ha a Catalunya un total de 94 centres, els quals podrien veure's compromesos en els propers anys.
D'altra banda, s'està incomplint el decret del 93 el qual estableix que l'escola privada concertada ha de complementar les deficiències de la pública. Si hi ha crisi, els problemes econòmics no es poden resoldre tancant escoles públiques. La primera cosa ha de ser eliminar els concerts i deixar de mantenir els negocis privats amb diners públics. No obstant això, la supressió del batxillerat i el tancament d'instituts, en alguns barris, deixa tota l'oferta de l'educació postobligatòria en mans d'escoles privades i religioses.
Vista la situació, és necessari aprofitar el resó mediàtic que ens hem guanyat a pols i organitzar una ben grossa. Podria ser que no hi haguèssin gaires més oportunitats.
dijous, 22 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
D'això se'n diu política social i la reste son tonteries. Molt ben fet senyor Maragall, que es noti que voste és socialiste i vol afavorir als desherdetats.
ResponEliminaGentuza, que són "gentuza"..., quin desastre aquesta gent que mana a l'educació!!
ResponEliminaA veure si surten del despatx i la llum del sol els fa proliferar les neurones, perquè la llum de les bombetes del despatx només els genera mala llet ..., quina inutilitat professional!!
doncs sí, don Ernest, molt ben fet, fora màscares, que tothom vegi quina cara té el llop; però no ens oblidem dels lacais, de tots aquells i aquelles a les seves "ordres" que, des dels seus cubicles, "dibuixen" el desastre, juguen a fer i desfer lluny de casa nostra, i fan arribar l'eco del desgavell fins a les nostres pròpies escoles a travers de missatgers ben ensinistrats. Abatiment.sí. Com no abatir-se davant del panorama. Però és des de l'abatiment que, moltes vegades, hem d'alçar la veu i continuar parlant. Nosaltres tenim arguments, no volen escoltar però no tindran més remei que fer-ho. Per nosaltres...que no quede.
ResponEliminabien dicho.
ResponEliminaY "bonito", espectacular, el señor Gabilondo y el Pacto por la Educación y su objetivo número 12, noticia de hoy:
"Por último, el objetivo número 12, que afecta a toda la comunidad educativa, asegurará la educación inclusiva, el reconocimiento de la diversidad y la interculturalidad. Para ello procurará los medios para que todos los centros educativos puedan garantizar la plena incorporación, en condiciones de igualdad de oportunidades, de los estudiantes con necesidades específicas de apoyo educativo"
No debe haberse enterado todavía de nada.
Sí palabrejas, y más palabrejas...
ResponEliminaDIVER-SIDAD (sí que se divierten, ciegos por el poder...),IN-CLUSIÓ (INÚTILES,eso son...), INTER-CULTURALITAT (INTERESADOS, más que interesados..., en la pasta y en cubrir el expediente...)