Cursos plens d'il.lusió, de treball, d'alegries i penes, d'aventura i desventura; anys d'esperances i victòries amb els nostres Said i Mary Jane, Luis i Àngela, Barkat i Etma, i molts més; dies d'estudi, de vinga que ho aconseguim, que tú també pots arribar-hi; setmanes de lluita defensant-nos contra la desinformació, contra la prepotència, contra la injústicia; defensant el dret dels joves dels nostres barris, del Raval, de la Mina a estudiar amb qualitat... per acabar així: havent de sentir d'un economista que no ha trepitjat mai un aula que tot això no és més que “un succedani sense un mínim de qualitat”.
És l'extrem del menyspreu: no ens ho mereixem. Però tampoc ens mereixem tenir el futur de les nostres escoles, dels nostres instituts, en mans d'aquest conseller que no raona ni enraona, que només sap ofendre a una comunitat i trencar les seves esperances.
En fin, Pilarín... Que no falti alegria i sentit de l'humor!!!
Cliqueu damunt la imatge per ampliar-la
Què bo el dibuix!!
ResponEliminaartista! i gràcies per estalviar-nos (no perdem l'alegria ni el sentit de l'humor, no) l'imatge del nostre alumne torturat per la "LEC machine".
ResponEliminaPer en fin, descansemos y démosle a la sex machine una oportunidad.
Angela Brown, estás a tope! Lo de la sex machime m'ha deixat bocabadada.
ResponEliminaMolt bo el dibuix!