Aquest dilluns, de bon matí, hi havia una trobada dels caps de l'administració per parlar de nosaltres: Departament d'Educació i Ajuntament. Les primeres noticies ens arribaven de bon matí. Algú, a primeres hores, feia corre el rumor que el Departament cedia a les nostres demandes. La consigna era no escampar la notícia fins a rebre una confirmació oficial.
La certificació del suposat rumor arribava més tard, cap el migdia. D'una banda, un assessor del 1r tinent d'alcalde, el Carles Martí, ens comunicava que s'havia fet cas a les nostres reivindicacions. De l'altre, un conseller del districte ens repetia aquesta informació.
La majoria de nosaltres ens hem quedat bocabadats amb la notícia. Certament, era molt improbable arribar a aconseguir el que hem estat perseguint les darreres setmanes. Molts i moltes de nosaltres estàvem amb la moral per terra pensant que la feina havia estat inútil. Ara ja podem dir que hem guanyat, sense complexos de cap mena.Probablement, hi haurà qui pretendrà treure benefici de la nostra lluita... posar-se medalles. Ens resulta indiferent. La batalla del Raval a favor del batxillerat ha estat protagonitzada pel professorat i l'alumnat de l'institut, en primer lloc... i després per les famílies, pel veïnatge, per les entitats del barri, etc. Ens és igual si ara els partits polítics o els sindicats volen atribuir-se aquest triomf. Nosaltres sabrem que ha estat cosa nostra i de ningú més.
El que està clar és que quan es fan determinades coses s'obtenen resultats. Si no es fa res no s'aconsegueix absolutament res. Quan tot un barri i tota una gent es concentra per materialitzar el desig d'una bona representació de ciutadans i ciutadanes, aleshores transformar la realitat és cosa de nens. Ja només quedar dir: la màgia ha funcionat.
Editat el 7 de maig: publicació en el DOGC de la resolució segons la qual recuperem el BTX (DOGC núm. 5624 - 07/05/2010)
Oéee, oéee, oéeeee....
ResponEliminaÉs just, és el que ha de ser...!!
Visca la justícia social!!!
Gràcies,moltes gràcies, mil gràcies, infinites gràcies...
ResponEliminaa totes les persones que s'han cregut que la nostra veu (alumnat, professorat, famílies, barri...) s'havia de fer escoltar...
Hem somiat..., i demà ens despertarem amb l'il·lusió d'un món més just...
Cojolines Angela, tu siempre la primera en comentar... Ja, ja, ja...
ResponEliminaEns mereixem celebrar-ho i descansar una mica, però...
ResponEliminaHem de recordar que altres centres no ho han aconseguit.
Que la política privatitzadora del departament d'educació continua, que Maragall ha estat (i és) un deplorable conseller.
Que l'educació ha de ser pública.
Una abraçada a tothom. Festa i lluita!
Moltíssimes felicitats... i ànims, que la feina no s'acaba!!
ResponElimina