Val a dir que la xerrada es força interessant i que val la pena escoltar-la sencera. Com diu la persona que ens envia l'enllaç: tota lluita ha de tenir els seus fonaments ideològics.
Des dels inicis de l'Institut Miquel Tarradell, l'any 1996, ha estat fonamental la relació que professors i professores hem mantingut amb les institucions del barri per tal de desenvolupar activitats i coordinar tasques. Són diverses les entitats que han col·laborat i col·laboren amb el Tarradell en diversos projectes, fent equip amb nosaltres i treballant en xarxa. Entre les pioneres d'aquesta relació podem citar algunes com ara el Casal dels Infants del Raval, l’associació de joves TEB, Ravalnet, Can Xatarra, el forn de Teatre Pa’tothom, el projecte Xamfrà, el Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i tantes altres que al llarg dels anys ens han fet costat.
Com no podia ser d'una altra manera en aquests moments difícils en que l'administració ens vol suprimir el batxillerat, malgrat la tradició i el reconeixement del nostre institut com un dels pilars de l'educació al barri, el professorat i les famílies de l'IES Miquel Tarradell ens hem apropat a les entitats del barri per a demanar suport en les nostres reivindicacions i ajut en l'ordenació de la nostra queixa.
Fins el dia d'avui ha estat clau el recolzament rebut de la Fundació Tot Raval, una plataforma que agrupa associacions, institucions, persones i empreses vinculades al barri del Raval amb una visió integral que contempla els àmbits social, cultural, econòmic i comercial. Les actuacions que desenvolupa la Fundació són moltes i molt heterogènies basades en criteris de convivència, cohesió social, treball en xarxa, participació ciutadana, educació, ocupació, foment de l’associacionisme comercial, dinamització econòmica i cultural, etc.
En les poques setmanes que portem de mobilització la resposta de les entitats ha estat força satisfactòria. Algunes de les entitats van acudir a la invitació per participar en la primera reunió amb les famílies. A més, hem parlat en diverses ocasions amb responsables de Tot Raval. La proposta que ha sorgit en aquestes primeres trobades ha estat la de fer un front comú amb altres IES i CEIP del barri, casals i similars per desenvolupar un manifest conjunt. Les entitats també s'han compromès a participar en la recollida de signatures.
Des del primer moment les entitats han entès que el nostre problema no és només un problema nostre, sinó que es tracta d'una qüestió que afecta a tota la comunitat educativa del Raval, de la que tots i totes en formem part. Hores d'ara, està prevista una nova trobada amb les entitats després de les vacances de Setmana Santa a la qual estan convocades les següents organitzacions: Ravalsolidari, Xamfrà, Acesop, Amical, Forn de teatre Pa'tothom, Associació de Mestres Rosa Sensat, Biblioteca St. Pau, Casal dels Infants, Esplai Escolapis, Centre Obert Joan Salvador Gavina, Educadors de carrer Raval, AEIR Raval, Projecte franja - Esrasme Janer, Fundació Escó, Impulsem, crp-ciutatvella, Associació per a Joves Teb, Ravalnet, Cisec, SCI, Escola de Músics i JPC, ASCIB - IBN batuta, F. M. AURÈLIA CAPMANY, SURT, Taller de Musics, Ampa Collaso i Gil, Casal Drassanes i Fundació Raval Solidari.
No cal dir-ho, es fa necessària una resposta conjunta fent èmfasi en què tots i totes estem treballant cap a una escola inclusiva i de qualitat.
Alguna cosa hem de dir i fer en defensa de l'escola pública
Ens hem reunit representants de les AMPA de Badalona, Santa Coloma de Gramanet, Sant Boi de Llobregat i L’Hospitalet de Llobregat. Hem arribat a la conclusió de que l’escola pública està en una situació tan fràgil que alguna cosa hem de fer les famílies per tal de defensar una escola pública de qualitat, capaç de garantir una veritable igualtat d’oportunitats pels nostres fills i filles, amb independència de la seva procedència social. I això va més enllà de protestar per la modificació del calendari.
Una escola anomenada inclusiva i de qualitat no es pot tirar endavant, retallant plantilles d’ensenyants o sense llevadors. La disminució progressiva dels pressupostos per despeses de manteniment tampoc és un bon senyal. Si es diu que millorar el sistema educatiu és una prioritat, com és que s’inverteix més diners al sistema educatiu de qualsevol país veí que al nostre? No es poden pensar seriosament que ens podem enlluernar amb el tema dels ordinadors portàtils, quan s’estan suprimint batxillerats – com ara el del Pedraforca-, a instituts de barris molt desfavorits, o no es poden desdoblar grups a classes amb molts alumnes nou vinguts i amb necessitats educatives especials.
És per tot el que pot arribar a passar i pel futur dels nostres fills que no podem quedar-nos amb els braços creuats. Molts polítics porten els seus fills a escoles elitistes, així que, si l’escola pública es degrada, no perden res personalment. Però nosaltres si.
Així, hem pres la decisió de portar a terme una sèrie d’actuacions, paral•lelament al estudi sobre la modificació del calendari escolar que s’està duent a terme a cada territori.
Aquestes actuacions són, en primer lloc, fer públic el nostre rebuig a la modificació del calendari escolar i a la degradació de l’escola pública mitjançant una roda de premsa. En segon lloc, convocar a les famílies a una concentració pacífica davant la Generalitat de Catalunya –totes dues accions només tornar de vacances de la setmana santa-. I en tercer lloc fer una recollida de signatures que entregarien al Parlament de Catalunya perquè ens tinguin en consideració i no juguin amb el futur dels nostres fills i filles.
Us demanem que tingueu en consideració això que us estic dient i animeu a les famílies de les vostres escoles a implicar-vos en la defensa de una escola pública de qualitat i per a tothom.
Mª Ángeles Mesa Sánchez
Representant de les AMPA de les Escoles Públiques de Primària de L’Hospitalet
La directora del centre els ha explicat que va conèixer la notícia fa unes setmanes, i que el claustre ja ha decidit per unanimitat demanar al departament que no executi la mesura. La directora preveu reunir-se el mes vinent amb el conseller, Ernest Maragall (PSC). Ara, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes està recollint firmes pels progenitors per a reforçar la seva reclamació de que es mantingui el batxillerat.Una de les coses sorprenents a tenir en consideració es que, segons l'article, a Santa Coloma de Gramanet s'ha aconseguit aturar la supressió del batxillerat en un centre.
Pretenen aconseguir el que ja ha passat a Santa Coloma de Gramenet: Allà, ha explicat la directora del Pedraforca, també s'havia de suprimir el batxillerat en un dels instituts, però les reclamacions dels pares i l'ajuntament van aturar la decisió.
Em sembla una barbaritat que vulguin suprimir el batxillerat de centres com el Tarradell, i del Tarradell en especial per la vinculació personal que hi tinc ja que un dia aquest centre em va donar una oportunitat que mai ningú m'havia donat. El Tarradell acull a molt joves immigrats que no tenen plans de futur i en molts casos viuen situacions familiars molt difícils i complicades. Al Tarradell donen aquest joves l'oportunitat de tirar endavant, els retornen l'esperança i les ganes de ser algú el dia de demà i un copet a l'espatlla de tant en tant. Aquests joves, que una parell d'anys enrere ningú donava res per ells acaben el batxillerat i cursen estudis universitaris o estudis superiors
Quan arriben a aquest punt ja han aconseguit molt més del que mai havien imaginat i del què mai ningú els hi havia dit que eren capaços de fer.
D'altra banda també hi han estudiants autòctons que com en el meu cas hem trobat en el Tarradell professors que a la vegada han fet de pares, amics. psicòlegs... de tot. Gent ... que ens ha dit que nosaltres érem capaços d'aconseguir tot allò que ens proposéssim. i el més gratificant és adonar-te què és veritat.
Per aquestes raons i moltes més crec que es cometrà un gran error traient el batxillerat del Tarradell ja que robaran a molts joves la oportunitat de llaurar-se un futur i fer-se un lloc en aquest país.
Senyor Rafael Ribó i Massó,
El passat 11 de març el Consorci d’Educació comunicava a l’IES Miquel Tarradell que progressivament es suprimirien els estudis de Batxillerat al nostre centre. Aquesta mesura afecta als 21 centres d’una sola línea de Batxillerat a Barcelona per motius de rendibilitat econòmica i sembla voler anticipar un canvi de model en l’oferta educativa del la ciutat, sense haver estat sotmès a la participació del territori, ni de les diferents zones educatives de Barcelona.
Com a Comunitat Educativa de l’IES Miquel Tarradell considerem que aquesta supressió seria un procés difícilment reversible que menyscabaria la capacitat del centre, Premi Catalunya d'Educació 2005, per desenvolupar un projecte educatiu públic de qualitat i atractiu per a les famílies del barri del Raval. Aquesta supressió obstaculitzaria greument tots els esforços que des de fa anys s'han fet al Centre per la cohesió social i per assegurar la igualtat d'oportunitats educatives.
A l'any 2008 es feia públic l'informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar. Aquest informe, sobradament conegut, alertava sobre la importància de combatre la segregació escolar, producte de la concentració escolar de població en situació de risc d'exclusió. Des del nostre punt de vista, la conseqüència més immediata i perillosa de la supressió del Batxillerat al Centre seria l'agudització d'una segregació ja existent a Instituts com el nostre. Els estudiants, i les seves famílies, amb expectatives altes de seguir els seus estudis al Batxillerat (un tant per cent altíssim, com demostren estudis fets a Centres de les nostres característiques d'altres països o del nostre) buscarien ja a 1er. d'ESO un centre que els assegurés la seva permanència durant tota l'etapa de l'ESO i el Batx. i abandonarien l'IES Miquel Tarradell progressivament.
Les conseqüències d'aquest abandó han estat ja fa temps prou analitzades i estudiades pels experts en segregació escolar: agreujar l'anomenat efecte composició, és a dir, marcar la composició social i acadèmica del centre, influint significativa i negativament en les expectatives i, per tant, els aprenentatges del seu alumnat. La composició del Centre afecta de manera indiscutible sobre el nivell de coneixements finals i si el nivell general és baix, alumnes i professors s'adapten “a la baixa”. De manera irreversible, un Centre on ja es concentra població en situació de risc d'exclusió social, esdevindria de manera encara més punyent, un Centre doblement segregat, posant en marxa novament una dinàmica que contribuiria a reproduir un nou procés de segregació escolar en lloc de frenar el ja existent.
La continuïtat dels estudis de batxillerat a l'IES Miquel Tarradell representa un “valor afegit” del centre que permet persistir en la nostra feina per la cohesió social al barri del Raval. Entenem que tenir en un mateix edifici, una illa educativa: educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius és una forma de potenciar i augmentar el número d'alumnes que segueixen estudis postobligatoris i que, fer desaparèixer els estudis de Batxillerat, presentaria una discontinuïtat innecessària i contrària als interessos de les famílies del barri. Per altre costat, hem de tenir en compte una altra circumstància: la majoria dels nostres alumnes de batxillerat són alumnes del Centre des de 1er. d'ESO i, donat el seu perfil, el lligam amb l'Institut té un pes determinant en la seva decisió de continuar els seus estudis cursant Batxillerat.
La seva supressió es traduiria en una potenciació de desigualtats ja existents en les oportunitats educatives dels nostres alumnes i, conseqüentment, en potencials desigualtats socials constituint tot això una vulneració dels seus drets. Tanmateix s’evidencia que les decisions sobre el tancament de línies per part del Consorci d’Educació tendeix a seguir criteris econòmics obviant l’impacte negatiu sobre la xarxa educativa i social.
Per altre costat, creiem que aquesta proposta és inaplicable en virtut d’allò que preveu la resolució EDU/107/2010 de 27 de gener que aprova les normes de preinscripció i matrícula. Aquesta resolució preveu en el seu punt 2.2 que el centre ha de fer la reserva de plaça corresponent per a aquells alumnes procedents del curs anterior i els alumnes que hagin de romandre un any més en el mateix curs, i en el punt 5.3 preveu que els alumnes d’un centre no han de presentar preinscripció per cursar batxillerat en el propi centre.
No cal anar gaire lluny per a trobar un marc de referència prou autoritzat per als nostres arguments. Es tracta del document “Instruccions per a l'organització i el funcionament dels Centres per al curs 2009-10 (novetat)” que al seu punt 2.3 contempla com a objectiu prioritari
...“promoure l'equitat a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació:
Cal promoure l'equitat per poder assolir la igualtat en les possibilitats i el ple desenvolupament de les potencialitats de cada infant o jove a fi d'evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió. Amb aquest objectiu cal crear en els centres educatius les condicions que facin efectiva la igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat.
Per assolir aquest objectiu el centre ha de:
Garantir la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb una atenció especial a l’alumnat amb més risc d’exclusió social i vetllar per obtenir-ne el màxim rendiment escolar. A aquests efectes, convé utilitzar totes les eines disponibles i mostrar expectatives positives respecte a les possibilitats d’aquest alumnat.”
És per tot això que com a Comunitat Educativa volem exposar al Síndic de Greuges el nostre rebuig a aquesta mesura que no garanteix el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats i que posa en perill l’equitat i la cohesió social d’un barri, el Raval, on aquestes premisses són imprescindibles per tal d’evitar la segregació ja existent; i sol·licitem la seva intervenció per tal de frenar la supressió dels estudis de Batxillerat al nostre Centre.
Comunitat Educativa IES Miquel Tarradell
Barcelona, 27 de març de 2010.
Les primeres noticies d'aquesta lluita ens arribaren el 12 de març quan l'IES La Ribera feia el seu primer comunicat de premsa denunciant la política de la conselleria. Des d'aleshores, el professorat d'aquest institut s'ha continuat mobilitzant conjuntament amb la direcció del centre, l'alumnat, les associacions de pares i mares, etc. convocant assemblees multitudinàries, en les quals han participat i participen centenars de persones, i manifestacions al carrer.
Del somni de dos alumnes a la supressió del batxillerat
Ester Bonal. Exprofessora d’institut. Barcelona
L’altre dia em vaig trobar amb Lovely al carrer de l’Hospital. Lovely, una noia nascuda a Filipines, va estudiar batxillerat a l’institut Miquel Tarradell, del Raval, i ara cursa un cicle formatiu sanitari; somia ser infermera. Dani també va estudiar el batxillerat al Miquel Tarradell a finals dels anys 90. Era un alumne que estava al límit de la síndrome del dèficit d’atenció, però ni ell ni els professors van llençar la tovallola: va aconseguir acabar el batxillerat i fer un cicle formatiu d’educació física, i ara és mestre. Ara el conseller Ernest Maragall ha decidit suprimir el batxillerat del Miquel Tarradell i els cicles formatius tecnològics de l’institut Milà i Fontanals, on hi deu haver molts més Danis i Lovelys. El senyor Maragall pensa globalment i actua localment. Però la globalització per a la qual treballa Maragall, responsable d’Educació i d’ideologia socialista, és la del mercat: la llei de l’oferta i la demanda. També aplica una sèrie de valors que els ingenus ciutadans que encara creiem i treballem en la recerca de la justícia social no definiríem com d’esquerres.
Com va dir Karl Marx, «la lluita de classes existirà sempre». Maragall desplega una política educativa que no només assegura la lluita de classes, sinó també la immobilitat social i cultural dels ciutadans. Si el que diferencia una política d’esquerres d’una de dretes són, bàsicament, els principis i les accions en matèria de sanitat, cultura, educació i justícia social, no anem bé. L’educació fa aigua a Catalunya. Maragall l’enfonsarà al final --igual que es va enfonsar el Titanic-- i només quedaran flotant els bots dels privilegiats de sempre, mentre que les Lovelys i els Danis s’enfonsaran irremissiblement.
